Mai ho he viscut, així que em desfogo per aquí.
«Avui he acabat la jornada docent amb dos sentiments trobats: tristesa i ràbia. L’una, per rebre un toc d’atenció, ja que resulta, sóc un professor que insulta els alumnes (suposadament), quan (tot i ser un malparlat de manual 😅ho reconec) mai ho he fet, ni podré fer-ho. I l’altra perquè no puc entendre quin motiu porta a la familiar de pell fina, i de torn, a voler desprestigiar el meu nom com a docent sense conéixer-me, com i què faig a l’aula».⬇️
Puc entendre que la seua filla o fill se senti intimidada si en algun moment de «toc d’atenció» (després de 3 avisos per exercir de borinot a l’aula, faltar al respecte alguna companya, o quelcom semblant) la meua presència inquisitiva amb ulls de «vizco», veu de baríton i mitja dotzena de «galls» durant el discurs, li ha resultat ofensiva.
Les meues sinceres i reverendíssimes «vaja a fer la mà» i «a cagar a la via» disculpes.
Atentament: Santiago Romero i Beltran,
«Lo profe malparlat»
Lo Violiste
Deixa un comentari