(curs visual i plàstica)
«ser docent d’educació visual i plàstica» Textualment, no em comporta res, puix soc professor de música. Ara bé, transversalment, tenint en compte lo intrínsec de l’art en si, lo natural de la percepció i educació expressiva i estètica amb la que pretenem guiar l’alumnat per a adquirir competències d’enraonament i maduresa personal i cultural, ser docent és la meua manera de contribuir, l’eina que puc usar per a ajudar a canviar la societat.
Just avui comentava en la xarxa Mastodon que després de desactivar-me políticament i social per a dedicar-me a «la meua vida i salut, […] i la meua tasca educativa (és la única contribució i arma cultural que mantinc activa)» Així que ser docent, per a mi és ser madurador de criteris, constructor (o potser muntador, com en un lego) de personetes fetes i dretes, preparador de futurs reals, que no teòrics ni virtuals.
Respecte a l’excés d’intervenció, en soc conscient i he de tenir cura de no acabar fent la faena de la jovenalla. Actualment estan avesats a posar en pràctica la «llei del mínim esforç» i en atabalar-nos al llarg d’una activitat podem acabar per responsabilitzar-nos dels seus quefers. Intento, tot i que de vegades pareixo una enciclopèdia i diccionari errant per l’aula, puntualitzar el «pas per pas» i així acaben per treballar l’autonomia creativa i adquirir una independència resolutiva real.
Pel que respecta a les actituds evitables; totes aquelles que no comportin ni fomentin la dependència i pel contrari, afavoriria les que sí contribueixin a l’obtenció de recursos i capacitats individuals i col·lectives. Com consta en la llarga llista de competències dels currículums de cada assignatura i en este cas al mòdul 3, puix destaco: Observar abans d’intervenir, preguntes obertes, oferir i no imposar, tenir en compte el ritme de cada alumna, prioritzar procés sobre producte, fer-los reflexionar sobre la pròpia pràctica i les possibles millores, i relacionar directament amb la resta de vertents o especialitats tant artístiques com curriculars. Atenent a tot això, tant podem respondre de la mteixa manera el clima de l’aula com a l’entesa i formulació de preguntes al llarg de les activitats. Que l’alumant sigui partícep de la seua educació, els farà partíceps i emprenedors de/en la seua pròpia vida.
Ja em sap greu però no m’he plantejat cap activitat en concret, atès que al meu currículum de Música només hi ha l’activitat del «paperjoc» plantejada com quelcom visual i plàstic. Tot i així, escrivint esta reflexió, si crec necessari modificar-lo per tal d’afegir contingut artísticament més genèric en el que incloure i relacionar també lo visual, plàstic i sensorial com a tasca concreta. Cal tenir en compte que fins a encetar este curs, no m’havia plantejat cadascuna de les potes artístiques que tractem com a un ens individual, sempre els he dut de la mà.