… et porta experiències característiques, fites per a aconseguir, una família, o dues o tres; i amics.
El temps passa, els anys succeeixen un rere l’altre i natros no faltem a la cita. Avui faig una parada als 40 hiverns que m’han portat a ser qui soc, a viure, sentir, plorar i obtenir un jo més complet amb tota aquella persona que ha format part, en forma i formarà, de la meua història particular. En ocasions compartida, però al cap i a la fi, meua.
Tot de bona gent compartint taula, una de ben gran, una d’emocionant i arrebossant de somriures, anècdotes i vivències amb un denominador comú, un fil conductor únic i inconfusible, jo.
Em brolla una sensació de somni, de record llunyà el dia d’ahir, cercant la paraula, veient-vos a tothom, però sense acabar de trobar-vos per a omplir el sarró de records pendents que hem anat carregant al llarg dels anys. Disculpeu la meua efímera i momentània absència.
Pels que hem sigut, som i seran, ha estat i és un plaer estimar-vos, sigue en la distància, d’a prop i clarament, a casa.
Gràcies.
Deixa un comentari