M’acabo d’adonar: fa molt de temps que no escolto música per plaer.
Últimament, la banda sonora de la meua vida es basa en música de fons, aquella que m’acompanya al meu dia a dia. A les classes de l’institut, al pujar al cotxe, a les classes de viola i violí, a casa durant els moments d’escriptori… Però l’acció de posar-me quelcom per escoltar i deixar-me portar, ben bé pot fer anys que no ho visc.
Al posar-me aquesta versió del #Passacaglia de Handel per Halvorsen: https://open.spotify.com/track/4Wy450ySqovi8YrebbKwj4?si=160ed104aae942a1
He sentit la imperant necessitat de parar i atendre. Tant, que he deixat el que estava fent, pujat el volum, apagat els llums, tancat els llums i m’he posat a gaudir com feia temps d’aquests inigualables set minuts i pico 🥰
Molt recomanables, per cert.
Lo Violiste
Deixa un comentari