L’emoció i expectació per la nova obra de Rosalía és palpable.
El sorgiment i brot espontani del desconeixement innat de crítics especialitzats en la NoMúsica, és evident (i preocupant).
Els insluts a la cultura, la història i l’estudi del major idioma i la més abstracta, alhora que concreta, multidisciplinària, personal i social de les ciències ja és un fet:
Etiquetar la música i ventall sonor de na Rosalía com a «pop»

“My intrusive thoughts sound like this”
Deixa un comentari